Una nova governança de la mobilitat a l’AMB

Quan ens referim al AMB parlem d’un continu urbà que inclou a 36 municipis, 636 km² i més de 3,2 milions d’habitants.

L’àrea Metropolitana de Barcelona supera àmpliament el 50% del PIB català i suposa les dues terceres parts de la capacitat d’innovació tecnològica.

Tot i que el tret més important és que gestiona el tercer pressupost de Catalunya, després de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Dins d’aquest territori cal diferenciar dos escenaris de mobilitat:

  • El primer correspon al continu urbà de Barcelona constituït per 11 municipis (primera corona) on el 70% dels desplaçaments es fan mitjançat mobilitat sostenible (transport públic, a peu, o amb bicicleta).
  • El segón és la resta de AMB (la segona corona) on els desplaçaments sostenibles són només el 48%del total. En aquest escenari de mobilitat l’ús del vehicle privat és majoritari, amb la consegüent incidència negativa en els indicadors de qualitat de l’aire, nivell de soroll, ocupació de l’espai i accidentalitat a les nostres ciutats.

Hi ha un factor addicional a tenir en compte, i és que la digitalització de la nostra vida quotidiana està canviant la mobilitat en la seva concepció tradicional.

La nostra societat evoluciona cap a una major mobilitat personal, i això suposa un ús intensiu de l’espai públic.

La transició cap a un model de mobilitat sostenible és inevitable.

I hem de treballar en la recerca d’una mobilitat que afavoreixi una societat més inclusiva i cohesionada. Cal millorar l’eficiència econòmica del territori i fer que aquest sigui el principal vector cap a una transició energètica respectuosa amb la salut dels ciutadans.

No hi ha millor manera de contribuir a la governança de la mobilitat metropolitana que potenciar i millorar el funcionament del TPC (Transport Públic Col·lectiu).

La falta de coordinació entre les institucions involucrades genera un dèficit estructural

AMB és actualment l’administració responsable del transport públic a l’àrea de Barcelona. La gestió és a càrrec de la ATM (Autoritat de Transport Metropolità), que no té competències sobre la programació i l’operació dels serveis: Actua només com a ròtula financera del sistema.

L’actual model de mobilitat presenta serioses disfuncionalitats, existeixen multiplicitat d’institucions involucrades (ATM, AMB, Ajuntaments, Generalitat…), així com diverses xarxes de TPC (rodalies Renfe, metro i autobusos de TMB, FGC, TRAM, AMB, Generalitat…)

Totes les administracions están superposades en les competències sobre les diferents xarxes, la qual cosa genera un dèficit estructural de finançament de la xarxa de transport, i una greu per falta de coordinació.

A aquestes disfuncionalitats se’ls-hi suma la dificultat per implementar la digitalització del sistema tarifari dels TPC a través de la T-Mobilitat.

Tenim un sistema de baixa eficiència energètica

Un altre dèficit a considerar, és que el sistema de transport de l’àrea metropolitana presenta una escassa eficiència energètica per l’ús d’energies no renovables i altes emissions de CO₂.

És doncs evident, que seria necessari crear una “agència de mobilitat” que reunís en un sol organisme la planificació i la gestió de totes les polítiques de mobilitat, en els diferents nivells tant municipals com metropolità. El Transport for London podria ser un model de referència.

Quines haurien de ser les competències de l’Agència de Mobilitat?

A nivell metropolità, les competències podrien ser:

  • Planificar la gestió de la mobilitat amb una visió global que permetés integrar de manera efectiva totes les xarxes de TPC.
  • Buscar la interlocució única amb els clients.
  • Desenvolupar un sistema de finançament que permeti emplenar el Pla Estratègic de TMB per a la mobilitat ferroviaria metropolitana.
  • La finalització de la L9 del metro.
  • Reforma de les línies convencionals

I tot això incrementaria substancialment l’oferta.

L’agència hauria de dissenyar una política de transició energètica global de la mobilitat metropolitana.

La creació d’aquesta agència necessitaria l’acord de totes les institucions involucrades.

Està clar que hi haurien dificultats d’implementació, però es veurien compensades per l’increment de capacitat de gestió.

S’haurien establert les eines per a poder afrontar, de forma coordinada, el repte de la mobilitat sostenible i la reordenació dels recursos públics ja existents.

L’agència de mobilitat seria un bon exemple de la cooperació institucional tan aliena a la cultura de l’actual Govern de la Generalitat.

per Manuel Gómez Acosta. Membre de Barcelona DF.

Dilluns 27- Gener-2020

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Basic information on data protection
Responsible Barcelona Districte Federal +info...
Purpose Gestionar i moderar els teus comentaris. +info...
Legitimation Consent of the concerned party. +info...
Recipients No data will be transferred to third parties, except legal obligation +info...
Rights Access, rectify and delete data, as well as some other rights. +info...
Additional information You can read additional and detailed information on data protection on our page privacy policy.