El malestar a la globalització

De Joseph Stiglitz.

Què hem après de la globalització fins ara?

La globalització actual no funciona. Per a molts dels pobres de la Terra no està funcionant. Pel medi ambient no funciona. Per l’estabilitat de l’economia global no funciona

En aquesta primera versió, l’obra de Stiglitz se centrava en les disfuncionalitats que la globalització tènia per als països en desenvolupament mentre s’anava generant una creixent desigualtat. En primer lloc, el seu plantejament emfatitza la necessitat de conciliar el mercat en front el paper regulador de l’Estat i de forma especialment rellevant, redefinint les institucions internacionals com l’FMI, el Banc Mundial i l’OMC.

De manera que considerava:

….qualsevol que sigui l’estat de desenvolupament polític i econòmic d’un pais, els governs marcaran la diferència

Les seves tesis diuen que necessitem unes institucions internacionals que assenyalin les regles, però necessitem que ho facin sobretot pensant en l’interès general.

El canvi més fonamental requerit perquè la globalització funcioni com hauria, ha de produir-se a la governança

Això suposa que els EUA renunciïn al seu dret de veto en l’FMI i que els drets de vot es distribueixin de forma més equitativa en el Banc Mundial, l’FMI i l’OMC.

La reforma necessària del sistema financer

El mèrit principal de Stiglitz és la manera clara amb la que formula les seves propostes per a la reforma del sistema financer internacional i de les organitzacions econòmiques internacionals:

  • Reconeixement dels perills associats a l’excessiva liberalització dels mercats de capitals i especialment dels moviments de capitals a curt plaç.
  • Reformar el sistema de moratòries i fallides dels estats deutors.
  • Evitar els grans rescats.
  • Homogeneïtzar el control bancari internacional.
  • Millorar la gestió del risc.
  • Millorar les xarxes de protecció social.
  • La resposta a la crisis no és una política de contracció de la despesa, mes aviat, en general s’ha de fer una política expansiva.

No podem aturar el procés de globalització; però si que podem canviar la manera com la governem. Les reformes plantejades per Stiglitz, obliguen a superar el “fonamentalisme de mercat”:

Si la globalizació segueix essent conduida com fins ara, si continuem sense aprendre dels nostres errors, la globalització no només fracassarà en el foment del desenvolupament, sinó que es continuarà generant pobresa i inestabilitat. Si no es produeixen reformes, la reacció que ja ha començat s’extendrà i el malestar en front la globalització augmentarà

La revisió després de la crisi de 2008

Després de 2008, Stiglitz va realitzar una important revisió de la seva obra en la que va incloure que, tot i ser cert que les normes de l’economia mundial es dictaven als països desenvolupats, també ho és que no es dicten en interès dels EUA, la UE o el Japó, sinó en interessos concrets empresarials i sobretot financers, localitzats a l’interior d’aquests països.

Mercats més amplis i uns costos més baixos signifiquen més beneficis

Està convençut de que és necessària una legislació internacional i organismes de regulació a nivell mundial, Stiglitz reconeix que el mal derivat de la mala gestió de la globalització i de la falta de regles vàlides no ha afectat tan sols els països en vies de desenvolupament, sinó que ha perjudicat greument les classes mitjanes i baixes dels països més rics.

Aquesta situació es produeix quan la crisi de 2008 ha copejat el món i ha posat en qüestió la validesa de polítiques seguides fins aquell moment: “El consens de Washington” basat en la privatització, la des-regulació, la liberalització i la lluita contra la inflació, va ser contestat per el “Consens d’Estocolm” basat en la consecució d’un desenvolupament incloent, que moderi les desigualtats, promogui un desenvolupament mediambiental sostenible i aconsegueixi un equilibri entre la societat, l’Estat i el mercat.

Un dels aspectes que més destaquen en la conclusió de l’edició de 2017 és l’èmfasi posat en la dada que 5 empreses dels EUA dominen a tot el món excepte la Xina. El sector digital està dominat per: Apple, Google, FacebookAmazon i Microsoft (edició 2017 pàg 433).

En molts sectors econòmics, una sola empresa domina tot el mercat. Hem entrat a “l’era dels guanyadors absoluts”. El resultat no és un mercat molt eficient, sinó un mercat molt poc competitiu.

La Cara i la creu de la globalització 

Al fer una valoració de la globalització no es pot ignorar que ha contribuït a impulsar el creixement econòmic sostingut més intens i ràpid de la historia. Stiglitz considera que un element central en aquest procés és la extensa acceptació del “Principi de legalitat” (pàg. 15). En l’àmbit estatal i internacional.

No obstant això, la cara amarga de la globalització ha estat l’enorme augment de la desigualtat en el sí de les comunitats i la profunda debilitació de moltes comunitats en el seu conjunt. Entenem que la seva crítica més potent a la globalització es basa en que ha concentrat la riquesa i augmentat les desigualtats a un ritme fins i tot major que l’impuls al creixement econòmic.

Paral·lelament Stiglitz pensa que la globalització és inevitable i que el problema està en la manera com hem gestionat la globalització.

Una diferent globalització és possible canviant la governança mundial, una governança que, fins ara aquesta basada en el poder de molt pocs països i, sobretot, de solo un petit sector d’aquests països, un sector que ha imposat el paradigma de la des-regulació com una veritat aplicable en tot moment i independentment de les diferències de sectors, cultures, desenvolupament social o econòmic.

Ha estat la des-regulació en el sector financer la causa primera de la crisi de 2008 i creix el consens quant a la necessitat de regles de govern econòmic definides en organismes internacionals.

No obstant això els creats després de la II Guerra Mundial i especialment l’FMI, el BM i l’OMC presenten problemes en la seva organització i en el reconeixement dels canvis ocorreguts des de llavors.

Tampoc el G-7 pot ser la solució i per això va néixer el G-20 incorporant a la Xina, Rússia, Turquia, Aràbia Saudita, l’Argentina i altres 8 països emergents.

Tres possibles escenaris de la globalització a escala mundial

Stiglitz planteja tres possibles escenaris a escala mundial.

  • Continuar amb el procés de globalització sense reformes per a arribar, en la seva opinió, a concloure que la globalització així concebuda no és sostenible.
  • La reacció més fàcil i que va prenent cos i força és “el nou proteccionisme”, un camí basat en la nostàlgia del vell.
  • La tercera possibilitat és gestionar millor les conseqüències negatives de la globalització i reescriure les regles en què es basa per a fer-les més justes

Tenim problemes vells amb nous protagonistes

Els “nous descontents” de la globalització viuen en països desenvolupats i són bàsicament les seves classes mitjanes i treballadores que han portat al poder a Trump; però també a Johnson, a Bolsonaro i que augmenten el seu vot a Le Pen i a Wilders, entre altres.

Quin és l’origen d’aquests nous descontentaments?

És clarament el mal funcionament del sistema, la des-regulació dels mercats financers i especialment de capitals a curt termini. “El curtplacisme” (pàg. 79) empeny a pensar en l’immediat i no en els efectes indirectes o a llarg termini, de les decisions que s’adopten.

Nous paradisos fiscals “legals”

Un segon element que Stiglitz incorpora en la seva edició de 2017 és l’augment de les possibilitats d’evasió fiscal que la globalització permet. El seu anàlisi no se centra en paradisos fiscals tradicionals sinó en Delaware, Nevada, Londres, Irlanda o Luxemburg, àrees en les quals s’ofereixen possibilitats equivalents a les d’un paradís fiscal.

El tercer element important és la manera com es regula la propietat intel·lectual sota les normes de OMPI. És qüestionable si en un món que avança de forma tant intensa i ràpida, amb exemples claus com el canvi tecnològic, la propietat intel·lectual ha de mantenir-se de forma absoluta durant tant temps o si s’ha de reconèixer la seva funció social fent-ho patrimoni de la comunitat científica, sense que això suposi la privació de drets al creador de la nova tecnologia.

Finalment Stiglitz planteja la necessitat de buscar una solució globalment acceptable a la immigració probablement inevitable en moltes ocasions; però no per això exempta de problemes.

I també tenim problemes nous

L’època de glòria de la producció industrial ha acabat:

L’ocupació industrial està en declivi a tot el món, senyal que hem aconseguit augmentar la productivitat a més velocitat que la demanda.

La resposta per la via de guerres comercials i el nou proteccionisme assegura una situació en la qual tots perden. Stiglitz suggereix una resposta diferent sota un títol sens dubte suggeridor:

Programa per a una globalització equitativa i una prosperitat compartida

Página 120

A l’hora de concretar la seva proposta Stiglitz no dubte a assenyalar que:

A escala mundial el motiu pel que la globalització no funcioni, és la governança

Vivim en un món en el que els països son molt independents…(en el que)… a pesar de la nostra interdependència no existeix un govern mundial que garanteixi la justícia i la eficàcia

Tenim un sistema de governança mundial sense govern

Páginas 122 y 123

La desigualtat generada per la globalització i la consegüent concentració de la riquesa s’ha agreujat per la “estructura aïllada de la governança internacional”.

La seva conclusió és que el mal funcionament de la globalització no és causat per l’economia, sinó per la política.

Propostes per a una globalització inclusiva

  • La globalització no és una fi en si mateixa, ha de ser un mitjà per a elevar el nivell de vida de la gent de tots els paisos del món.
  • Es necessiten regles d’àmbit mundial quan hi ha externalitats transfrontereres.
  • L’actuació a escala mundial és cada vegada més important. La seguretat, el medi ambient, la sanitat o el coneixement només poden abordar-se a nivell mundial. 
  • La governança és important: “El bon govern ha de basar-se en uns quants principis senzills de representativitat, legitimitat, transparència i responsabilitat que fonamentin un principi de legalitat internacional” (pàg. 126)
  • Els mercats necessiten regulació de l’Estat i la societat civil. El fonamentalisme del mercat condueix a la desregulació i a la crisi.
  • Les economies grans són diferents de les petites.
  • No es pot aplicar la mateixa política a països desenvolupats i a països en desenvolupament.
  • Qualsevol canvi en les regles del joc produeix guanyadors i perdedors pel que algunes persones poden necessitar ajuda per a superar el xoc produït per la globalització.
  • La globalització té efectes que van més enllà de l’economia i que impacten en la societat i en la cultura cal respectar les opcions a favor de la pròpia cultura.
  • No podem donar per descomptat que el mercat és sempre competitiu especialment quan apareixen gegants empresarials que dominen tot un sector de l’economia. És el cas de Microsoft o Google.
  • Totes aquestes idees requereixen una governança eficaç, perquè l’economia i la política no es poden separar.

Nous reptes per al S. XXI

El segle XIX va ser el segle de la consolidació dels Estats i de l’Imperialisme, el segle XX el segle de l’enfrontament de blocs, el segle XXI pot ser el segle de les ciutats i de l’establiment d’un més eficaç governança municipal.

La necessitat existeix i les tendències en aquesta adreça són fortes, no obstant això el futur mai està escrit per endavant i també és possible la volta del conflicte de la mà de la creixent desigualtat, del populisme d’esquerra o de dreta o del nacionalisme.

Eixamplar el camí de l’esperança és tasca de tots i de cada dia.

Jean Valjean

Agost 2019

Please follow and like us:
error0

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *