II-Barcelona Ciutat Global

Les condicions objectives

Hi ha un consens extens sobre l’impuls que va suposar per a Barcelona la celebració dels JJOO de 1992. No només va significar situar a Barcelona en el mapa mundial, obrir la ciutat al mar o un important redisseny urbanístic; aquest esdeveniment va posar les bases perquè Barcelona entrés a la xarxa nodal de Ciutats Globals.

No obstant això, la Barcelona Ciutat Global no és el municipi de 100 km2 i 1,6 milions d’habitants, és el continu urbà que configura l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, els seus 36 municipis que reuneixen 3,2 milions d’habitants en els seus 600 km2.

Aquest territori, genera el 13% del PIB espanyol, el 65% del PIB de Catalunya i una proporció encara major de la seva producció científica i tecnològica, que li porta rebre un 56% de la inversió espanyola en “start-ups”. És, sens dubte una de les més importants “regions” econòmiques de l’O.E. i en virtut dels seus propis mèrits és la seu de la Unió Pel Mediterrani que reuneix a tots els països de l’O.E. i els riberencs del Mediterrani amb la tràgica excepció de Síria.

Amb 10 milions de visitants a l’any, un aeroport que mou gairebé 50 milions de passatgers anualment i un dels principals ports d’Europa, no hi ha dubte que la Metròpolis Barcelona reuneix les condicions objectives per a considerar-se Ciutat Global.

Per aquesta raó Barcelona és la tercera ciutat del món preferida per a la celebració de congressos i la quarta destinació favorita a nivell mundial per a treballar, només per darrere de Londres, Nova York i Berlín. (Estudi de Boston Consulting Group).

Seu del Mobile World Congress (MWC) i de centenars d’esdeveniments associats amb la tecnologia i la recerca biomèdica, Barcelona s’ha configurat com el  hub d’innovació a l’Europa del Sud i ha estat situada la quarta en el rànquing de Smart cities d’Europa. (Publicacions del *AMB).

Senyals d’alarma i mancances

En els últims anys Barcelona pateix la incidència d’una creixent inseguretat al carrer. El nombre de delictes creix de forma significativa al mateix temps que augmenta el número de “manters” ocupant importants espais en la via pública. La percepció d’una creixent inseguretat ha tingut reflex en mitjans de comunicació locals i internacionals.

No és un problema de falta de recursos o d’incapacitat professional. Mancada voluntat política de convertir la seguretat al carrer, en l’habitatge i en l’àmbit més ampli de la seguretat jurídica, en una prioritat de l’acció de govern.

Hi ha també un extens consens sobre la pèrdua de poder econòmic de Barcelona. Perdre la nova localització de l’Agència Europea Del Medicament (EMA) en benefici d’Àmsterdam, ha estat interpretat com una molt rellevant senyal d’alarma. Dotzenes de raons feien suposar que la triada seria Barcelona, la indústria farmacèutica és un 7% del PIB català i un sector que dóna ocupació a 42.000 treballadors en la seva majoria altament qualificats.

En un número extraordinari datada el 17 de març de 2018, La Vanguardia es feia ressò de la pèrdua de “pols” de la marca Barcelona i cridava l’atenció sobre la pèrdua de consens com a nota característica de la Barcelona d’avui.

Alguna cosa està fallant en la projecció internacional de la Barcelona Global i no és, amb tota certesa, a causa ni de la geografia ni de determinants sociològics. Sense pretendre excloure la incidència d’altres factors, entenem que falla l’àmbit institucional. Tenim un problema de governança i aquest problema ens aparta del camí de l’èxit.

No estem fent referència a les majors o menors capacitats del nostre govern municipal, ni tan sols a la major o menor qualitat de l’un o l’altre programa o equip humà dels partits. Es tracta, al nostre entendre, d’un problema estructural que sembla clarament diagnosticable com una insuficiència i feblesa de les institucions de govern metropolità.

Hem vist ja que en el camí de l’èxit una bona governança és un factor clau. És també avui el nostre principal problema.

Pocs ciutadans dels 36 municipis que conformen el AMB coneixen l’existència d’aquesta estructura administrativa, pocs saben que comparteix competències amb els propis ajuntaments, però també amb les comarques i la Diputació Provincial. Si per alguna cosa és coneguda AMB és per la seva activitat en matèria de transport.

És per tant en l’àmbit de la Governança on hem de centrar els nostres esforços, per ser la condició necessària, encara que no suficient, per a retornar Barcelona al camí de l’èxit.

Contribuirien a millorar la qualitat democràtica de la AMB, factors com:

-L’elecció directa dels seus òrgans de govern i especialment del seu Alcalde-President

-El reforçament i clarificació competencial

-La reassignació equivalent de recursos econòmics i l’assumpció de competències que impliquin serveis directes al ciutadà i que troben el seu àmbit territorial d’eficiència a nivell metropolità.

L’espai idoni per a la prestació dels serveis.

Després de la Governança o potser com una part específica d’aquest problema, sembla necessari situar quin és l’espai idoni per a la prestació de cada servei públic, partint del principi de subsidiarietat i de col·laboració, però també a la recerca d’un màxim d’eficiència.

Tradicionalment s’han considerat pròpies de l’àmbit metropolità la planificació tant urbanística com en l’àmbit de les infraestructures i l’execució o gestió en matèria de transports i mobilitat, aigües i tractament de residus. Com veurem en l’apartat corresponent, la conurbació de Barcelona ha tendit a mantenir totes les competències citades en l’àmbit metropolità, plantejament en el qual coincidirien tots els estudiosos del fenomen metropolità.

No obstant això, la Ciutat Global avui ha de donar resposta a moltes altres demandes que no poden tenir una resposta eficaç en un àmbit territorial menor o més extens i heterogeni.

  • El primer d’ells és la lluita contra l’exclusió social, incloent la coordinació de tots els programes assistencials i de totes les actuacions en matèria de política social, amb especial èmfasi en habitatge i suport a la natalitat.
  • El segon és la lluita per la sostenibilitat ambiental, una àrea en la qual la presència de l’administració metropolitana ha estat constant, però que ha d’intensificar-se i estendre’s a altres camps com l’energia neta i el transport no contaminant i sostenible.
  • El tercer és el salt de la planificació a l’execució en el terreny de les infraestructures estratègiques, donant-li a la *AMB l’autoritat per a restablir prioritats i per a assignar recursos sempre insuficients.
  • El quart és la creació d’escenaris favorables a la implantació en el territori d’empreses i d’iniciatives econòmiques que generin ocupació de qualitat, que atreguin talent i que garanteixin mitjançant la innovació el creixement futur.

La nostra proposta gira a l’entorn d’una Administració Metropolitana amb legitimitat democràtica directa i amb autoritat i recursos per a mantenir les seves activitats tradicionals, estenent la seva actuació allí on els reptes del futur obliguen a estructurar els serveis públics en un espai més extens que l’estricte terme d’un municipi.

De tot això tindrem ocasió de tractar més endavant.

Please follow and like us:
error0

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *