VI- Transport públic, aigües i residus

Serveis permanentment metropolitans

El transport públic, el sanejament d’aigües i la gestió de residus són serveis que s’han prestat sempre a nivell metropolità.

Un altre plantejament territorial no tindria sentit i per això quan la Llei d’Ordenació Territorial va dissoldre en 1987 la Corporació metropolitana de Barcelona CMB va crear simultàniament l’Entitat Metropolitana del Transport i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

Per aquesta raó quan en 2010 es va restablir l’Administració Metropolitana en la seva actual forma, es va comptar amb equips tècnics altament qualificats i experimentats en tots aquests camps.

Poden existir dèficits deguts al creixement de necessitats, o a la profunda crisi que ens ha sacsejat fins als fonaments, poden existir errors en la concepció de les solucions més convenients o eficients a cada moment, però quan això passa, és més la conseqüència dels dèficits de governança ja apuntats que de l’actuació dels equips tècnics metropolitans.

Pensar en termes metropolitans és una cosa que els nostres tècnics ja fan en virtut de la seva formació, la seva responsabilitat i la seva experiència. Només és necessari dotar-los de les institucions amb capacitat de decidir i dirigir i amb la competència, els mitjans i la legitimitat per a fer-ho.

Aquest és avui el dèficit que condiciona el futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Repensar el Transport Públic en funció dels avanços tecnològics

Cada dos anys, la Unió Internacional del Transport Públic UITP celebra una conferència internacional.

La seva última reunió va tenir lloc a Mont-real (Canadà) al maig de 2017 i ja llavors era manifest que ens trobem en un període de ràpida i profunda transició tecnològica, no només en matèria de transport públic sinó en el més ampli camp de la mobilitat interurbana i urbana.

Tecnologies netes sense emissions contaminants i sense contaminació acústica són ja una realitat rendible econòmicament i imprescindible en termes de sostenibilitat.

La base d’aquestes tecnologies en el moment actual són els motors elèctrics, però ni tan sols això pot considerar-se com una cosa no subjecta a canvis en l’immediat futur.

Aquest context ens obliga a repensar el disseny urbà en funció dels avanços de la tecnologia; evitant infraestructures rígides, cares d’instal·lació i de manteniment i que puguin suposar un llast a molt curt termini, però obliga també a parar esment als nous mitjans de transport individuals que estan envaint els espais reservats als vianants.

Quan pensem a retornar el carrer i l’espai públic al ciutadà, hem de tenir present que estem davant un ciutadà que es mou, cada vegada més i amb desplaçaments cada vegada més llargs, a mesura que la metròpolis es torna més policèntrica.

Un ciutadà que es mou així mateix en direccions diferents com a conseqüència de la dispersió de llocs de residència i llocs de treball, i de la desconnexió entre els uns i els altres.

Una bona part d’aquests desplaçaments es fan ja en transport públic, fins a aconseguir 682 milions de desplaçaments durant l’any 2017. És una xifra certament impressionant, però que representa a penes un 30% dels desplaçaments a la ciutat de Barcelona i un 20% en el *AMB, percentatges que deuen necessàriament créixer de forma ordenada i sostenible.

D’altra banda, l’aparició de vehicles de conducció autònoma afectarà profundament la mobilitat en el marc de la disrupció digital.

Faran falta nous models que permetin la sostenibilitat del sistema global de transports i mobilitat en un context d’eficiència energètica.

Cap a una autèntica Autoritat del Transport Metropolità

L’Autoritat del Transport Metropolità és una administració de naturalesa consorcial creada en 1997, en la qual la Generalitat de Catalunya representa un 51%, i el conjunt d’Administracions locals consorciades el 49%.

Entre aquestes Administracions Locals es troba la AMB i un conjunt de municipis del l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallés Occidental i Vallés Oriental.

Comprèn un territori que sobrepassa fins i tot l’àmbit territorial de la REGIÓ I.

A les reunions dels òrgans de govern de la ATM assisteixen com observadors representants de l’Administració General de l’Estat AGE, si bé la seva presència ha disminuït sensiblement en els últims anys.

És absolutament imprescindible augmentar la capacitat de decisió de la ATM i millorar les vies de participació de totes les administracions afectades i la dotació de recursos a la seva disposició. Només d’aquesta manera els ferrocarrils de rodalia podran coordinar-se de forma eficaç amb la xarxa de la Generalitat i el Metre superant les insuficiències que avui patim i la saturació del sistema de túnels.

Informes tècnics elaborats per totes les Administracions coincideixen a assenyalar el creixent desajustament entre la demanda i l’oferta, el dèficit de bescanviadors i l’adopció de decisions d’inversió inconsistents.

En definitiva: falta un model integrat de mobilitat que pugui incardinar-se en el conjunt de polítiques econòmiques, mediambientals, socials i urbanístiques que es desenvolupen en el territori de la Barcelona Metropolitana.

Punts que afecten als ciutadans de AMB

La inadequació funcional de l’actual sistema de gestió es tradueix en nombrosos problemes que afecten quotidianament sectors creixents de la població. Sense la pretensió de ser exhaustius, destacarem els següents:

  • La Llei 9/2003 de 13 de juny del Parlament de Catalunya va definir objectius i instruments per a racionalitzar els accessos als Polígons d’Activitat Econòmica PAE. Quinze anys després de l’aprovació de la Llei aquests accessos continuen sent punts especialment conflictius en matèria de mobilitat, un problema no menor en un territori que es defineix com el principal “hub” logístic del Mediterrani Occidental.
  • L’ordenació del Transport Públic en l’entorn urbà de la regulació de la mobilitat als seus carrers ha de ser compatible amb l’ús de mitjans privats de transport de sofisticació creixent i ha de garantir la seguretat i el confort del vianant sota el principi bàsic que cap mòbil amb rodes, utilitzat com a mitjà de transport individual, pot compartir amb el vianant l’espai de la vorera.
  • La gestió eficient implica rigorós control de la inversió. No pot considerar-se satisfactori un sistema que permet que la Línia 9 de Metre hagi aconseguit, lluny d’estar finalitzada, un volum de despesa de 17.000 milions d’euros quan el seu pressupost era inferior a 2.600 milions d’euros.

Una bona governança metropolitana reclama una Autoritat del Transport amb capacitat per a decidir: d’establir prioritats, però també per a controlar l’execució dels projectes que desenvolupa.

Aigües i Residus

Analitzant la gestió del Cicle de l’Aigua i els Residus es reforça la idea que una Autoritat Única per a la gestió d’aquests serveis situada en el nivell Metropolità és una condició per a l’eficient prestació d’aquests.

En tots dos casos, aigües i residus, l’actuació del AMB resulta determinant i el nivell de coordinació amb altres Administracions concurrents sembla suficient, tal vegada per tractar-se de serveis que incideixen directament en la vida del ciutadà, i la falta del qual produeix un alt nivell de desconfort.

Això explica que en 2017 s’hagin pogut subministrar més de 124 milions de m3 d’aigua potable als gairebé 1,5 milions d’abonats en el territori del AMB. Aquesta enorme quantitat d’aigua ha estat tractada en les 12 Estacions de tractament d’Aigua Potable de les quals, no obstant això, les dues més importants (Abrera i Cardedeu) estan fora del territori del AMB i transportada als llocs de consum sota el control tècnic del AMB en col·laboració amb diverses empreses privades.

La competència del AMB s’estén també eficaçment al sanejament d’aigües en estreta cooperació amb els serveis municipals de clavegueram. Això ha permès tractar més de 265 milions de m3 d’aigües residuals durant l’any 2017, dels quals una petita part ha pogut ser reutilitzada (5,3 milions de m3). És en aquest terreny on les tres estacions de regeneració d’aigua operatives en el territori del AMB (*Gavá, Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i el Prat de Llobregat) semblen insuficients per al futur, considerant el creixement de la demanda i la dificultat per a augmentar les captacions.

També en matèria de residus el nivell de cooperació entre el AMB i les 36 Corporacions Municipals que la conformen sembla adequat i capaç de garantir (en termes generals) el tractament selectiu i la recuperació de materials aprofitables per la via del reciclatge. El Programa Metropolità 2017-2015 ha d’assegurar el tractament del 100% dels residus generats en el territori i el reciclatge d’almenys un 50% d’aquests residus.

Un Consell en el qual participen les Administracions Locals implicades, juntament amb experts i tècnics, sota la coordinació del AMB ha provat la seva eficàcia en aquest terreny i hauria de convertir-se en el model a seguir en altres àrees.

Protecció del medi ambient i sostenibilitat

Només una part dels habitants del AMB vivien en 1968 quant Richard Buckminster Fuller va publicar el seu Manual d’operacions per a la nau espacial Terra:  però la seva concepció del planeta com una nau que viatja en l’espai amb uns passatgers ha estat la base de totes les teories conservacionistes desenvolupades amb posterioritat.

Avui som més conscients que la nau en la qual viatgem és extremadament fràgil i que tots tenim la responsabilitat de cuidar-la.

La xarxa de ciutats globals té, en aquest camp un triple desafiament:

  • Minimitzar l’emissió de contaminants, eliminant els productes no biodegradables.
  • Recuperar el mal ja causat al nostre hàbitat mitjançant plans especials de protecció d’espais naturals.
  • Executar de forma eficient el procés de transició energètica.

Es tracta d’àrees en les quals les macrociutats creen una bona part del problema, però en les quals són capaços d’aportar una part important de la solució.

Són també àrees en les quals la col·laboració entre Administracions resulta fonamental i en el qual el AMB té reconegudes legalment competències que requereixen major capacitat de planificació, direcció i control i també majors recursos econòmics.

Please follow and like us:
error0

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *