Barcelona i Madrid, dues metròpolis diferents en la seva estructura de govern

1.- El terme municipal de Madrid te poc més de 600 km2 i una mica més de 302 milions d’habitants. Ambdues magnituds coincideixen gairebé exactament amb l’extensió i la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ; el seu terme municipal i la seva població són molt menors.

2.- Això suposa un sistema de governança metropolitana molt diferent en el cas de l’una i de l’altra. A Barcelona la realitat metropolitana ha de gestionar-se per cooperació entre municipis en un sistema que, en essència, és federatiu. Madrid va mirar d’unificar la seva administració metropolitana i municipal.

3.- No obstant, ni el municipi de Madrid ni l’AMB comprenen els seus àmbits metropolitans íntegrament. A Barcelona l’àmbit de la Metròpoli real es pot identificar amb l’anomenada Regió I tal i com fou definida per la Llei de 2010 del Parlament de Catalunya. Tanmateix, al 2017 el Garraf i part de la comarca de l’Anoia s’incorporaren a una nova Regió del Gran Penedès.

4.- A Madrid, per sobre de l’àmbit municipal només hi ha la CAM que aplega les competències de gestió del territori i les del govern autonòmic.

5.- A la Metròpoli Barcelona, la situació és més complexa. Per sobre de l’àmbit municipal hi ha la comarca, l’AMB i la Diputació Provincial abans d’arribar a la Generalitat com òrgan de Govern autonòmic.

6.- Comarca, AMB i Diputació són òrgans de l’Administració local d’elecció indirecta i amb competències que, en bona part, són concurrents. La cooperació i col.laboració entre administracions es fa obligatòria, però no sempre és fàcil ni eficaç.

7.- No és fàcil d’entendre que, en el nostre cas, calguin 3 nivells d’administració local d’elecció indirecta i a Madrid cap, atès que tant el municipi com la CAM són d’elecció directa. El resultat és que tenim massa administracions, poca transparència i falta de claredat respecte de les responsabilitats de cadascuna d’elles.

8.- Sembla més lògic simplificar les administracions intermèdies. Si existeix un òrgan de gestió metropolitana en el seu àmbit territorial, no són necessaris els Consellers comarcals i aquest òrgan podria fàcilment assumir les seves competències i també les de la Diputació Provincial que podria seguir activa més enllà del territori metropolità.

9.- Un model com el que proposem aprofitaria l’eficàcia derivada de la cooperació voluntària entre administracions locals, que rau en la mateixa arrel del fet metropolità, i la major capacitat d’actuació d’una administració més simple i propera als habitants del territori metropolità.

10.- També és important considerar que d’aquesta manera ens apropem a les realitats metropolitanes configurades com Ciutat Estat (Alemanya, Àustria, Rússia) o com Ciutats Regió (França, Itàlia, Portugal), un model que és recolzat per bona part dels experts en governança.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies