És temps de solucions, proclamen els autors deUna nova Governança per a la Barcelona Metropolitana, el segon llibre de l'associació Barcelona Distrito Federal (BDF), presidida perJosé María Cardellach, la finalitat del qual és repensar aquesta conurbació. Participen en aquest projecte representants de diferents sectors socials convençuts que la ciutat global somiada per l'exalcaldePasqual Maragallés possible.
Els impulsors de Barcelona DF, a la presentació del seu primer llibre al Museu d'Història de Barcelona / CG
De fet, tant el polític socialista com l'antiga Corporació Metropolitana queJordi Pujolva eliminar el 1987 en considerar-la un contrapoder a la Generalitat convergent, estan molt presents en aquest treball quees presenta dijous 16 de gener al Museu d'Història de Barcelona.
Evitar estructures paral·leles
DesprésUn projecte per a la Barcelona Metropolitana,presentat al febrer de 2019, els impulsors de BDF ofereixen ara vuit propostes per a una nova governança metropolitana. Aposten per una administració multinivell que inclogui un òrgan deliberatiu i una administració executiva. No obstant, necessiten queper evitar estructures paral·leles, cal revisar les ja existents.
Imatge aèria del litoral barceloní / CG
Suprimit el Consell Comarcal del Barcelonès, els autors insten a redefinir els consells delBaix Llobregat y del Vallès Occidental, així com augmentar les competències delÁrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Creuen que la Diputació de Barcelona hauria de passar a exercir les seves competències més enllà del territori de l'AMB.
Què és làrea metropolitana?
BDF defineix aquesta conurbació com una extensió de 636 quilòmetres quadrats, on viuen 3,2 milions de persones, quesuposa més del 50% del PIB de Catalunyai que inclou36 municipis. Gestiona el tercer pressupost públic de Catalunya després de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. D'aquí la importància i la potencialitat.
La sede del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), ubicada en la zona industrial de los alrededores de la capital catalana / CG
Però, segons els autors,la llei que regula l'AMB és poc ambiciosa i molt estancada, doncs no facilita el ple desenvolupament en matèries socials com habitatge, transport, aigua o energia. I, sobretot, depèn massa dels interessos polítics.
Fronteres obertes
Així mateix, aquesta governança ha de ser flexible i plural, amb fronteres obertes. Igualment, la metròpoli barcelonina ha de seroberta al món i, per això, ha de participar en fòrums internacionals.
La governança, afirmen, ha de ser inclusiva, és a dir, lluitar contra globalització i els reptes que plantegen els ràpids canvis tecnològics, que generen riquesa,però també desigualtats.
Una metròpoli, afirmen, que els ciutadans sentin com a seva. Consideren que el debat sobre l'elecció directa dels òrgans de govern no ha de quedar reduït a la designació de l'alcalde metropolità: s'ha d'ampliar a la possible existència dedistrictes metropolitansperquè cada barri esculli els seus representants. En aquest sentit, defensen el reforçament dels vincles entre electors i elegits, mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).
Londres, París, Viena…
La governança, segons BDF, ha de ser federativa, amb un consell d'alcaldes metropolitans, inspirat a l'històric Consell de Cent, que el catedràtic d'Història Medieval,José Enrique Ruiz-Domènecreivindica al llibre.
Aquest treball aborda també el dret comparat, és a dir, la regulació de les grans metròpolis deLondres, París, Lisboa o Berlín, així com el d'altres conurbacions on no existeixen òrgans administratius metropolitans, però sí que planifiquen el seu territori, comViena, Brussel·les o Madrid.
Maria Jesús Cañizares