Migració global a les ciutats
L'any 2007, la població urbana va superar la població rural per primera vegada a la història, i sabem que segons les previsions de les Nacions Unides, el 70-80% de la població mundial viurà a zones urbanes el 2050.
Aquest creixement brusc de les ciutats és la tendència més important del segle XXI, i situa les ciutats com a actors clau en l'àmbit polític, econòmic i social i, sobretot, fa bàsica la seva aposta per la governança global en temes com el canvi climàtic, la gestió de menors en risc d'exclusió social o pobresa, immigrants o refugiats.
A Europa tenim un avantatge en aquesta tendència, i ens sembla menys estrany, però tot i així, tenim molts grans temes per abordar, i volem fer una proposta, per centrar-nos en el seu origen en la societat: el municipalisme.
Característiques dels municipis
El municipi és un nivell administratiu natural que existeix arreu del món. De fet, sempre ha existit per cobrir les necessitats dels més febles de la comunitat. No hem d'inventar res.
Quan parlem de municipis, parlem d'administracions properes als ciutadans.
I què va passar? Quan va canviar això?
Doncs bé, a mesura que els polítics anaven guanyant poder, es van especialitzar i burocratitzar, i es veia que en poc temps el cap havia de traçar línies per evitar conflictes, les fronteres. Regnes, regions, nacions, estats, províncies, regions...
La realitat és que el territori i la ciutat continuen interconnectats, i que Barcelona és molt més que els seus 1 milió 620 mil habitants, quin desastre si només haguessin de dibuixar el futur de Barcelona.
Hi ha dues maneres d'interconnectar els diferents municipis, convertir els municipis rurals en beneficiaris de subvencions i aportacions públiques dels impostos que es recapten majoritàriament a les grans ciutats, o vinculant l'economia rural amb la de la gran ciutat.
En un moment en què la globalització està desestabilitzant la nostra economia amb conseqüències imprevisibles, és important iniciar una reflexió profunda sobre com podem vincular els productes que es poden obtenir al nostre territori amb la demanda de la gran ciutat, garantint així el manteniment de les estructures rurals, i molt important: del paisatge que tenim avui.
Una societat sense fronteres
On són les fronteres?
Si aixeques fronteres, t'aïlles, i en aquest moment de la història, el que necessitem és ser esponges i aprendre d'arreu per afrontar tots els canvis que ens arriben.
El futur són xarxes de persones interconnectades que col·laboren entre elles per generar valor, juntament amb les tecnologies.
Volem ciutats sense fronteres físiques. No entenem les fronteres, entenem les persones.
La responsabilitat del territori és compartida, tots som necessaris per dibuixar un 2050 que no ens espante.