Un renacimiento para el Pla Cerdà. 10 puntos
El Projecte recent iniciat de superilla de Colau a l'Eixample de Barcelona, significaria, de fer-se,la liquidaciódel pla Cerdà, que configura la ciutat moderna. Aquesta afirmació, la raonava en el meuarticle anterior, i concloïa afirmant quela respostaa les necessitats de la Barcelona del tercer mil·lenni es troba precisament, respectant, aprofundint i actualitzant la pròpia lògica de Cerdà.
Heus aquí 10 punts com a esbós de la resposta:
1.Resoldre el desastre Colau.
Netejant el cutrerio a què ha sotmès a tants carrers i places és un imperatiu urgent. El primer pas és recuperar la normalitat i una estètica, sinó excel·lent, almenys sí decent, per a tot l'espai urbà, inclosa la il·luminació pública. Es tracta que la ciutat reneixi, amb un rentat de cara del que té millor.
2.És imperatiu un model de transport públic a l'alçada del tercer mil·lenni
Que ha d'expressar funcionalment la ciutat que volem. La seva naturalesa condiciona tot canvi urbà. Ha d'articular: 1) La trama de la ciutat de Cerdà amb l'àrea metropolitana i el conjunt de Catalunya i, per tant, compromet les altres administracions públiques en un pla comú del tot elèctric, que incorpora busos, ferrocarrils, metro, nous mitjans i aparcaments perifèrics com a nodes d'intercanvi. 2) La introducció de nous sistemes de transport, juntament amb la millora dels actuals, mitjançant les noves tecnologies. Un exemple en poden ser les línies d'autobusos axials de gran capacitat sincronitzats semafòricament. 3) L'aplicació de mesures urgents, coherents amb el nou model, per satisfer les necessitats més urgents dels qui vivim o treballem a Barcelona, unit al desenvolupament progressiu i sistemàtic de tot el model. La ciutat ha de saber què es farà amb el transport i la mobilitat, com i quan. (Naturalment, el tramvia per la Diagonal desapareix per on li correspon: el desguàs dels desatins).
3.Desenvolupar, aprofundir i actualitzar el pla Cerdà.
En totes les seves virtuts ia partir de la pròpia naturalesa, ordenant l'espai d'acord amb els seus criteris, recuperant els seus carrers i xamfrans; eliminant tot vestigi de cutrerio; liquidant el conat de superilla de l'Eixample de Colau, revisant les poques superilles creades per evitar, com passa amb la del mercat de Sant Antoni, la seva ràpida degradació. S'atorga prioritat a la inversió per recuperar els espais centrals de les pomes com a jardins, es modifica l'actual projecte de la Via Laietana i es concreta la mobilitat amb tecnologia i criteris defluïdesa. Es reordena l'espai de l'entorn de les grans places assenyalades per Cerdà i s'hi apliquen superilles allà on segons el Pla eren possibles. Tot això emmarcat en una política pública que eviti la gentrificació, que té als pisos turístics el seu principal baluard.
4.La renaturalització de la ciutat.
Integrant la naturalesa humanitzada al seu si, situant com un dels seus fins l'increment extraordinari de l'espai arbrat. Transformant totes les places, sobretot les dures, per convertir-les en espais de vegetació ben cuidats. Replantejar per millorar tots els espais verds existents i vincular tota aquesta transformació a la realització d'eixos verds sense atemptar contra la mobilitat. El desaprofitament de l'Avinguda del Paral·lel com a eix verd i la insuficient coberta arbòria del vessant local del Collserola són bons exemples del que no ha de ser. Incentivar la vegetalització de cobertes i façanes és una altra necessitat. Una ciutat verda significa la possibilitat de reduir en uns graus la temperatura ambiental, disminuir la contaminació per2i les perilloses micropartícules, creant un entorn més saludable. Aquesta política no ha de ser res residual, sinó principal, perquè és bàsica per enfrontar-nos a la crisi climàtica. L'aprofitament màxim de les aigües freàtiques i reciclades, i la multiplicació de làmines d'aigua, sortidors i vaporitzadors, utilitzant energia sostenible, és una necessitat i no pas un luxe.
5.Tot el Projecte Barcelona Cerdà XXIs'hauria d'emmarcar en un pla propi de Catalunyaa
Per pal·liar i superar els estralls de la crisi del clima: onades de calor successives, nits tòrrides, pluges més escasses i torrencials i nous i més problemes de salut pública. En termes ambientals no tornarem al passat, i la nostra actitud per refer el país i la ciutat hauria de ser equivalent a la història dels països del nord d'Europa, on un clima extrem no els ha impedit de produir i viure bé.
6.La ciutat s'ha de convertir en un centre productor d'energiarenovablea gran escala.
Per això, tres mesures com a mínim són necessàries: organitzar i incentivar la instal·lació de panells solars, simplificar la burocràcia del procés, i-decisiu- la normativa eficaç que permetin aportar realment a la xarxa elèctrica general els excedents produïts, i ser justament compensats per això. La situació actual és una barrera que impedeix transformar llars de consumidors a productors d'energia.
7.Cal replantejar-se tot el nucli anticper fer-ho molt més habitable, higiènic i digne.
El respecte a la història ia la tradició que hem de mantenir no ha de ser incompatible amb enderrocar o transformar allò necessari, allò que està malament, és insalubre i indigne com a llar. I construir en millors condicions climàtiques i higièniques oferint l'habitatge social a aquells que fins ara viuen en pèssimes condicions. Es tracta, en definitiva, de revisar el que Cerdà tenia preparat per a la ciutat vella i adequar-ho, en lloc d'haver-ho descartat de ple. Construir en alçada i guanyar espai verd és una opció estratègica. La crisi climàtica farà més invivible aquesta part de Barcelona, que es degradarà encara més.
8.Cal atrevir-se a créixer cap avallperquè això ajudarà a controlar millor les condicions adverses del clima i un millor control ambiental.
La idea que el cotxe desapareixerà en trenta anys és absurda. Amb què ho substituirem; bicicletes i patinets en una ciutat molt envellida? SEAT fabricarà testos en lloc de cotxes pagant bons salaris? El que es produirà serà la seva transformació i racionalització, però el cotxe hi continuarà. El que cal és fer-ho compatible amb la qualitat ambiental, i en aquest sentit el desenvolupament subterrani forma part de la solució. Per situar una referència, Madrid ara mateix podria reduir les emissions de CO2si captés els gasos emesos a les seves vies subterrànies i els transformés en oxigen i algunes de lesaplicacions possibles, com a combustibles sintètics neutres, materials diversos i usos industrials. D'això també en va el futur: reutilitzar el C02de l'atmosfera, i això és més econòmic si es canalitzen les emissions subterrànies.
9.És vital una política eficaç que eviti l'apropiació sistemàtica de les plusvàlues públiques.
Aquesta és una aplicació de l'economia urbana a la concepció de Cerdà de la igualtat a l'espai públic, i aborda múltiples aspectes que permetran ordenar amb justícia la ciutat; des dels pisos i habitacions turístiques, a l'excés i desordre de terrasses i altres ocupacions del carrer, com ara la venda ambulant, el mal ús de l'espai públic de bicicletes, patinets, l'aparcament invasiu de motocicletes a les voreres, de cotxes, del desordre de la descàrrega i dels serveis municipals, generador de costos etc. No deixa de ser una contradicció, una més, que sigui sota un govern progressista quan més ha crescut la privatització de béns comuns de la ciutat.
10. I, en resum i conjunt, cal una planificació indicativa i integradaque una finalitat, objectius, recursos, agents, temps i espai, articulada a unagran concertacióque faci de la ciutat una tasca i, tant com sigui possible, una il·lusió comuna.
Necessitem identificar consensuadament allò necessari i allò urgent, l'ordre de prioritats, i tenir clar els camins a recórrer, establint la planificació a mitjà i llarg termini de com hem de transformar la ciutat perquè es converteixi en un model sostenible i, alhora , capaç de proporcionar una vida productiva i amable als seus habitants i als qui hi treballen.
