Núria Aymerich, Secretaria General del Gremi de Fabricants de Sabadell, assenyala el repte de consolidar la innovació i la formació professional, així com el d’executar infraestructures com la del Corredor Mediterrani i modernitzar els polígons
PerNúria Aymerich i Rocavert,Secretaria General del Gremi de Fabricants de Sabadell
Són rius de tinta els que s’han invertit en parlar de la indústria a l’àrea metropolitana de Barcelona. Si bé la seva importància és inqüestionable, cal fer una mirada més amplia i parar l’atenció en la indústria d’aquesta regió. Els motius per fer servir un focus més ampli sobre la indústria a la regió metropolitana de Barcelona són dos: El primer és per parlar amb rigor de la indústria, i el segon és per parlar d’indústria en la veritable àrea que majoritàriament l’acull en el nostre país.
La indústria és realment el motor econòmic d’aquesta regió mediterrània. Parlar només d’àrea metropolitana de Barcelona queda curt i és incomplert, ja que l’AMB és un unitat administrativa que deixa al marge zones importants com són bona part dels vallesos, del Bages o del Maresme, així com Martorell amb un centre industrial tant rellevant com SEAT al Baix Llobregat.
A la segona meitat del segle XX la indústria tèxtil i amb ella la indústria metal·lúrgica foren el motor econòmic de Catalunya. A les lleres dels rius Ripoll, Ter i Llobregat van créixer fàbriques i es va construir la cadena econòmica industrial. Es van crear milers de llocs de treball, que en diversificar-se en altres rams, han estat la llavor i essència de la nostra economia. Avui la indústria representa el 61,51%1 del PIB de la regió metropolitana de Barcelona i ocupa quasi el 10%2 de la població catalana.
Hem estat anys en els quals la indústria era considerada una activitat d’una altra època, tot i que s’ha demostrat que ha estat i és creadora d’ocupació més estable que els serveis. Som un país que ens hem distret posant més atenció en els serveis que en la indústria, sense adonar-nos que la indústria és la que fonamenta la majoria dels serveis. En definitiva és una cadena de valor, que comença en la indústria, que es diversifica en diferents especialitats (química, tèxtil i moda, metal·lúrgica,..) i repercuteix en altres sectors econòmics (logística, comerç, serveis), creant així infinitat de llocs de treball.
Actualment els productes que es fabriquen a la regió metropolitana de Barcelona, arriben a qualsevol punt del planeta i competeixen amb industries de les zones més avançades i industrialment consolidades. La nostra àrea ha assolit nivells d’exportació rellevants del total de les exportacions espanyoles.
Per tant, parlar avui del pes de la indústria de la nostra regió no queda només en la retòrica de les paraules, sinó que les xifres sobre els volums de negoci, exportació i producció ho defineixen per si mateixos.
La indústria cada cop és més neta i serà neta; les nostres empreses estan clarament compromeses amb el medi ambient. Els industrials saben que la sostenibilitat medi ambiental així com també la humana i l’econòmica van estretament lligades, ja que si no es respecta el planeta i les persones, el seu futur es veu amenaçat. És per això que els industrials s’han format i educat sabent que l’objecte final és la sostenibilitat econòmica de les seves empreses. Valoren el coneixement i el talent, i saben que la indústria competitiva és aquella que sap incorporar i retenir el talent.
La indústria de la nostra regió s’ha actualitzat i per tant, digitalitzat. Avui és natural ja parlar de la indústria 4.0 en moltes d’elles, amb diferent intensitat en funció de les seves necessitats i activitats. Si fa només tres anys, les pimes industrials veien la digitalització com un repte difícil d’assolir, avui ho han incorporat com una normalitat sabent que així són més competitives.
Ha de quedar per sempre enrere la idea que la indústria contamina els rius i el medi, així com la percepció de llocs de treball bruts i feixucs. És moment de prendre consciencia que l’ocupació a la indústria requereix coneixement. Enginyers, informàtics, dissenyadors, són els qui fan funcionar les nostres empreses però també els joves amb formació professional són esperats amb frisança per ser contractats. Per tant, avui la regió metropolitana de Barcelona té una indústria sòlida, cada vegada més neta i més sostenible, que ocupa coneixement i crea oficis.
| “És moment de prendre consciencia que l’ocupació en la indústria requereix coneixement” |
Tot plegat ens obliga a replantejar tant l’oferta com la metodologia per a la formació professionalitzadora. Ens calen programes formatius adaptables a les necessites de les empreses amb pràctiques en el centre de treball i actualitzar de forma àgil els programes formatius, en bona part encara pensats i ubicats en llocs que responen a les necessitats d’altres èpoques.
La regió metropolitana de Barcelona és talment com un País Basc al voltant de la capital. El Baix Llobregat supera Guipúscoa, així com el Vallès és més potent que Biscaia. No som una simple perifèria d’una capital global, som la dimensió que permet a Barcelona comparar-se amb les metròpolis de base productiva.
Això sí, el País Basc compta amb un llarg recorregut perquè des de fa molts anys els diferents nivells governamentals i d’administració, juntament amb els empresaris, van saber fer acords i una aposta clara per fer un país industrial. Així doncs, la seva economia avui és més sòlida perquè ho és la seva indústria. Mentre que nosaltres tenim per davant els reptes de consolidar la innovació i la formació professional, així com l’execució i finalització d’infraestructures com és el Corredor Mediterrani i la millora dels polígons, entre d’altres, que modernitzin la nostra base industrial. Un horitzó que només assolirem si compartim la voluntat de la integració del fet industrial en la realitat metropolitana, de forma que els serveis del centre de Barcelona no es vegin aliens a la realitat regional, sinó formant part del mateix projecte.
És temps d’adonar-nos que la indústria és una part rellevant de l’economia del nostre país i que una part important de la indústria és moderna, digitalitzada i neta. És fonamental incorporar en el discurs econòmic i productiu a la indústria com a principal pilar. Fixem-nos que les zones més riques i que creen més riquesa ho van fer fa molts anys. Mirem què tenim i prenguem consciència del valor que té i no tornem a caure en oblidar que la indústria mereix tota l’atenció política i que per aconseguir els millors objectius ens cal respectar-la, facilitar-la i aprendre de la cultura de col·laboració públic-privada. Escoltar els industrials i els que saben realment d’indústria és fonamental per definir polítiques de suport que la facin excel·lir igual que ho fan les àrees industrials puntures d’Alemanya, Estats Units, Regne Unit, o els països nòrdics.