Què saps de la Barcelona real?

1.- Tots sabem que Barcelona és una gran Ciutat, però molt pocs podem fixar amb exactitud la seva població o els seus límits. Podem parlar de Barcelona com municipi o com metròpolis. Les dues són veritat. Les dues són diferents.

2.- Com municipi, Barcelona te poc més de 100 km2 i una mica més de 1.600.000 habitants i és governada per una corporació municipal que s’escull pel sistema d’elecció per llistes tancades i segons la regla d’Hont.

3.- El sistema d’elecció del govern municipal no sembla despertar gaire interès entre els barcelonins atès que a les darreres eleccions (2019) només van votar el 66%. Això permet que l’actual alcaldessa governi amb només un 20’7% dels vots i el suport del PSC que va sumar un 18’4%.

4.- Així concebuda, Barcelona seria una de les 500 ciutats amb més d’1 milió d’habitants, però mancada d’entitats per a competir amb la xarxa de macrociutats que conformen el món global. És aquesta la Barcelona real?

5.- El cert és que a més del municipi de Barcelona, existeix una altra Barcelona, la Barcelona Metropolitana, amb una extensió de 600 km2 i una població de 3’2 milions d’habitants. Quan parlem de Barcelona gairebé sempre ens referim a aquesta Barcelona que, per suposat, no nega la primera sinó que l’engrandeix.

6.- Aquesta Barcelona Metropolitana està formada per 36 municipis i te una administració pròpia que inicialment s’anomenà Consell Metropolità de Barcelona fins la seva dissolució al 1987, i que, després del seu restabliment al 2010, ha passat a anomenar-se Àrea Metropolitana de Barcelona.

7.- Molt pocs habitants d’aquesta Barcelona Metropolitana són capaços de traçar el seu límit territorial o assenyalar quines són les competències de l’administració metropolitana. Al 1986, poc abans de la seva dissolució, només el 6% de la població coneixia la CMB.

8.- La situació no ha canviat després del restabliment de l’AMB segons un estudi de la UB realitzar entre el 2013 i el 2016. L’AMB segueix sent “l’administració desconeguda”.

9.-  No obstant això, el mateix estudi mostra que, quan s’expliquen les funcions que desenvolupa l’AMB i els serveis que presta en matèria d’aigua, residus o transport, la valoració que el ciutadà en fa és molt alta, assolint un 7’4% sobre 10.

10.- Curiosament, l’administració menys coneguda resulta ser, quan s’explica el que fa, la millor valorada. Hi ha una raó per aquesta paradoxa ?

11.- Sens dubte la resposta es sí. Hi ha una doble raó. El sistema d’elecció dels seus òrgans de govern explica el seu desconeixement. El seu alt nivell tècnic explica la seva alta valoració.

12.- El màxim òrgan de govern de l’AMB és el Consell Metropolità compost actualment per un total de 80 membres, dels que 36 són els alcaldes dels municipis que constitueixen el seu territori i la resta són escollits indirectament per les corporacions municipals. El Consell metropolità escollit per aquesta via indirecta designa al seu President que, fins ara, ha estat sempre l’alcalde de Barcelona.

13.- L’elecció indirecta fa impossible que els habitants de Metròpolis Barcelona coneguin els seus consellers metropolitans i que pocs sàpiguen qui presideix l’AMB. Altres sistemes són, tanmateix, possibles i s’utilitza a ciutats metropolitanes europees. També podrien posar-se en vigor entre nosaltres.

14.- Reconfigurar la nostra administració metropolitana podria fer-se recuperant el Consell de Cent com òrgan de direcció a nivell metropolità. D’aquesta manera tornaria a tenir presència un òrgan que fou rector de Barcelona a l’època en que aquesta s’obria al Mediterrani i començava un període de creixement econòmic i social.

15.- Mantenint els alcaldes dels 36 municipis que formen el territori de l’AMB com membres nats del Consell de Cent quedarien per escollir uns altres 64 consellers.

Podrien escollir-se per un sistema d’elecció directa. Un per cada 50 mil habitants i, per aconseguir major proximitat entre electors i escollits, l’elecció podria fer-se per districtes escollint al teu representant directament.

16.- Naturalment, per això hauria de determinar-se l’àrea de cada districte electoral sense necessitat de seguir els límits dels termes municipals, prenent com base els “barris metropolitans” allò on sigui possible i agrupant municipis on això resulti imprescindible per assolir 50 mil electors.

17.- Escollir directament el teu representant et permet dirigir-te directament a una persona concreta quan la necessites i no a una administració anònima o a un partit política que és, en realitat, qui designa consellers metropolitans amb el sistema actual.

18.- Aquest sistema d’elecció directa del Consell Metropolità, amb el sistema electoral que BDF proposa o amb un altre diferent, està notablement estès a tota Europa utilitzant múltiples denominacions segons correspongui a la cultura política de cada país.

19.- Els Consellers metropolitans d’elecció directa es troben a les 3 ciutats estat, “landers” en la terminologia alemanya, que són Berlin, Hamburg i Bremen, però també Viena, atès que Àustria és així mateix una república federal.

També són entitats federals les ciutats de Moscou, Sant Petersburg i Sebastopol.

20.- No obstant, aquests Consellers d’elecció directa no són presents únicament a països amb estructura federal. Les Regions Metropolitanes estan regulades també a França (Lyon i Aix-Marsella), a Itàlia (Palerm, entre d’altres) i a Portugal (Lisboa, Porto). Són també entitats metropolitanes Londres i Liverpool segons la regulació especial anglesa i Brussel.les entre Flandes i Valònia.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies