Barcelona es troba a les portes d'unes eleccions municipals que se celebraran el 28 del proper mes de maig. La campanya municipal ja fa mesos que va començar, de fet, l'alcaldessa Colau porta anys de campanya electoral. Difícil negar els seus dots comunicacionals, el maneig de les emocions i la capacitat per proposar solucions simples a problemes molt complexos.
L'aparició de la candidatura deTriasli ha vingut a l'alcaldessa com a anell al dit en moments que les enquestes apuntaven unimportant rebuigdels ciutadans a la gestió de la primera edil. Una gestió molt allunyada de la ciutat de la trobada i el consens que havia caracteritzatla Barcelona maragalliana.
L'aparició deTrias, veterà polític convergent mutat en secessionista, suposa una polarització de la campanya que convé especialment a l'alcaldessa ia l'exregidor convergent.Colau i Trias es proposen tots dos com a líders dedos models de ciutat confrontats. La polarització i el soroll mediàtic dificulten que arribi als ciutadans la proposta d'un model de ciutat allunyat tant delpopulismecolauita com delnegociconvergent.
Barcelona, com apunta un recent extens reportatge del Financial Times (Com Barcelona va perdre el seu camí), necessita recuperar el rumb i l'energia perduda a la darrera dècada. Una deriva provocada per un procés secessionista i una gestió populista que, basats en el replegament identitari i en la confrontació, allunyaven la ciutat de la vocació cosmopolita i de la capacitat solidària en la construcció de consensos.
Barcelona necessita un govern que cregui a la ciutat cominstrument de creació de riquesa, capaç d'aplicar polítiques distributives per combatre la desigualtat. És el moment d'apostar per un model econòmic més diversificat i resilient, amb activitats de més valor afegit i amb empreses capaces de liderar el desenvolupament innovador i generar l'atracció de talent i coneixement. Una ciutat que aposti sense complexos per la col·laboració publicoprivada, on la rendibilitat no només tingui un component econòmic sinó també social
Laglobalitzaciósense control i lapandèmiahan deixat profundes cicatrius al teixit social incrementant la desigualtat. Serà doncs necessari un ampli consens institucional que permeti aplicar polítiques que generin activitat econòmica i, per tant, oportunitats d'ocupació. a l'habitatge assequible.
La Barcelona Districte Federal (BDF), com alguns anomenen la ciutat metropolitana, no ha de renunciar al desenvolupament de tota mena d'infraestructures des de les socials i cientificotècniques, fins a les de mobilitat que apostin per la sostenibilitat i la intermodalitat. També les aeroportuàries que permetin connexions intercontinentals amb les urbs més importants del planeta.
El urbanisme tàctic ha de ser compatible amb la mobilitat, el dret dels ciutadans a poder transitar per la ciutat sense barreres. L‟urbanisme ha d‟estar al servei de la mobilitat, factor de creixement de l‟activitat econòmica. "La superilla colauita destrueix la igualtat de l´espai urbà de l´Eixample, la malla isotròpica del Pla Cerdà, en crear carrers privilegiats sense trànsit i amb un verd impostat i descarregar tota la contaminació i la circulació als carrers restants". Tot això sense que hi hagi un Pla de Mobilitat i una remodelació del Transport Públic que respongui a aquest nou escenari.
Urgeix apostar per unagovernança metropolitanaefectiva que ajudi a encarar el futur de la ciutat pensant el seu lloc al món.L'alcaldessa de Barcelona ha renunciat a exercir de presidenta delAMBi ha actuat més aviat com a alcaldessa autoritària que intenta imposar el seu model d'urbanisme tàctic al marge de la regió circumdant.
Recuperar elrumbi laenergiade la capital exigeix fugir del debat catastrofista i la desqualificació a tot el que s'ha fet en aquests darrers vuit anys, però no obstant urgeix a construir un relat suportat pel model de ciutat anteriorment apuntat.
La tornada del candidat convergent no ens pot fer oblidar l'innocu del seu mandat i les ombres que el van acompanyar.La mà dreta, el tinent d'alcaldeAntoni Vives, responsable d'Urbanisme, va haver d'afrontar diverses acusacions per irregularitats i va ser condemnat per corrupció el gener del 2021.
Els altres aspirants al govern de la ciutat, ERC i PSC, han aparegut moltes vegades com a acompanyants del govern colauita. Els “republicans” han estat la crossa dels comuns en les seves decisions pressupostàries i es presenten com els seus principals aliats al govern de la ciutat a canvi del suport incondicional que els comuns presten al Govern de la Generalitat. D'altra banda, al PSC li costarà un gran esforç transmetre, durant la campanya electoral, el missatge que té el lideratge i la capacitat per proposar un model alternatiu de ciutat allunyat del populisme dels comuns i del negoci convergent. El PSC hauria de ser capaç de liderar el model de ciutat anteriorment apuntat i alhora intentar explicar als ciutadans el perquè de la seva complicitat i indolència en algunes actuacions de l'actual govern municipal.
Autor: Manuel Gómez Acosta
Font: Crònica global
