What Barcelona needs
To understand what Barcelona needs, és imprescindible comprendre per què unes ciutats creixen i prosperen mentre que d’altres s’estanquen, es degraden i declinen. Es tracta de la seva base econòmica i de la seva naturalesa més o menys exportadora. D’elles depenen l’èxit i la qualitat de vida. Exportació significa, en aquest cas, que els béns i els serveis que produeix els adquireixen persones que no viuen a la ciutat, bé perquè aquestes hi van per consumir-los, bé perquè els serveis es dirigeixen a mercats externs a l’urbs. Londres o París són grans ciutats per aquesta causa. Molta gent hi va per comprar, i també exporten en gran manera; per exemple, serveis financers. La productivitat del que s’exporta és determinant; no és el mateix generar recursos mitjançant el turisme d’ingressos baixos que amb empreses tecnològiques o de serveis d’alt valor afegit.
Les persones de l’entorn metropolità i de Catalunya que es desplacen d’altres llocs per treballar a la ciutat, que acudeixen a un despatx professional, a fer una gestió, a una visita mèdica, a sopar o al teatre són agents que generen l’exportació.
tourism constitueix una gran basa exportadora de Barcelona. La seva debilitat rau en la baixa productivitat, que es tradueix en salaris modestos. La seva via d’escapament és la quantitat, la massificació, que al seu torn degraden les condicions de vida, generant uns costos que no es comptabilitzen i que tothom paguem. Són deseconomies i costos d’oportunitat que desvien recursos públics que es podrien dedicar a altres finalitats necessàries. En el cas de Barcelona, la magnitud de la delinqüència i la degradació de determinats barris expressen alguns d’aquests costos.
El turisme és necessari i ha prestat grans serveis. Un d’ells, extraordinari i oblidat, va ser el rescat de la degradació en la qual va caure el barri de la Ribera, quan el mercat central de fruites i verdures es va traslladar del Born a Mercabarna sense que se li procurés un substitut. Va ser el meu primer estudi sobre les conseqüències de la transformació de la base econòmica urbana i del que passa quan es perd el fonament exportador.
Hi ha ciutats que tenen una capacitat exportadora escassa, cosa que no depèn de la seva mida. Santa Coloma de Gramenet (119.300 habitants) i Sant Adrià de Besòs (37.283) en són dos exemples. En aquestes condicions, a la ciutat li resulta molt difícil generar prosperitat. L’Hospitalet millora en la mesura que està incorporant activitat exportadora. En l’altre extrem, Lloret de Mar i Salou i el seu baix nivell de renda exemplifiquen el problema de l’excés turístic com a recurs exportador.
El que cal entendre, i aquest és el gran error i el perill del govern municipal de Barcelona, la seva ignorància i frivolitat, és que the export base and mobility constitueixen un sistema en el sentit més estricte del terme: totes les parts estan relacionades, i si se’n modifica una, s’alteren les restants. No es pot pensar en la superilla de l’ Eixample i el tancament a la circulació d’un terç dels carrers sense observar la destrucció simultània de la base econòmica exportadora de la ciutat, la més vinculada a la mobilitat.
The municipal plenary agreed on one temporary suspension of the superilla. No n’hi ha prou de cap de les maneres. Primer, perquè continuen les perilloses obres de l’eix de Consell de Cent, Borrell i Girona, que unides al manteniment de l’urbanisme tàctic i al que fan amb la Via Laietana ja estan causant un dany greu. Cal un compromís més clar i ferm dels partits polítics, i en primer terme del PSC i ERC, còmplices habituals de Colau.
Es tracta del seu compromís amb:
- Reversió de l’urbanisme tàctic tal com s’ha aplicat.
- Recuperació de Consell de Cent i retorn a l’estat de carrer de l’ Eixample, millorant-ne voreres, paviment, arbrat i mobiliari urbà.
- Deixar sense efecte tot el projecte de la superilla de l’ Eixample i la prolongació del tramvia per la Diagonal.
- Si cal, sotmetre a una consulta ciutadana les dues iniciatives en el pròxim mandat, prèvia informació de les conseqüències que tenen.
- Definició d’una alternativa en el marc del pla Cerdà per millorar l’ Eixample i tot Barcelona: salut, qualitat de l’aire, mobilitat, seguretat, neteja, millora de l’activitat econòmica i qualitat de vida.
En tot això ens juguem la ciutat i les condicions de vida dels qui hi vivim i treballem.
Josep Miró and Ardèvol
Font: https://conversesacatalunya.cat/el-que-barcelona-necessita-crisi/
