“Mai en tota la història de Barcelona des de l’enderrocament de les muralles, la ciutat ha viscut una amenaça tan greu.“
Sí, ni més ni menys. Les obres que donen el tret de sortida de la superilla de l’Eixample signifiquen la destrucció de la nostra ciutat. Però, per què és tan greu el seu impacte?
En primer lloc, perquè Barcelona des de finals del segle XIX està estructurada i gira entorn de l’Eixample. Si aquest queda malmès, és el conjunt de la ciutat que també en patirà les conseqüències i, més enllà, l’àmbit metropolità i català.
Per què és tan important l’Eixample? Perquè és el disseny urbà que millor expressa la igualtat de l’espai i això és el que destrueix Colau. Quina terrible paradoxa: la progressia destructora de la igualtat de l’espai públic. El Pla Cerdà és una de les millors traduccions materials de com fer la ciutat més igualitària i en aquest punt radica la seva importància insubstituïble, la seva essència, perquè la xarxa viària és la primera dimensió del fet urbà. Després ve la resta.
I aquesta igualtat és precisament la que destrueix el desmelenat projecte de superilla d’Ada Colau i dels seus col·laboradors necessaris: ERC i el partit socialista.
Cerdà va concebre una ciutat en la qual no existissin carrers de primera o segona categoria, ni zones que concentressin la població de major renda. Tot es barrejava en cada edifici i en cada carrer. Cerdà concebeix una urb perquè pal·liï la desigualtat social i no es redueixi en l’espai. Ho fa a base d’una trama regular on tots els carrers tenen la mateixa amplada de 20 metres, amb les escasses excepcions de les vies transcendentals de 50 metres com la Diagonal o la Gran Via. D’aquesta manera es garanteix que no s’afavoreixen més a uns propietaris, a unes botigues, a uns veïns que a uns altres. La igualtat es produeix a tots els nivells, fins i tot amb la idèntica disponibilitat d’arbres: un cada 20 metres.
És tot al contrari de la superilla de Colau que crea un terç de carrers privilegiats sense trànsit i amb un simulacre de verd, i descarrega tota la contaminació i la circulació en els dos terços dels carrers restants. Les obres que ara han començat en uns pocs punts són el preludi del mal.
Però és que, a més, en una ciutat tan desigual en la qual més de 1.000 persones es veuen obligades a viure al carrer i on el desori nocturn és el pa de cada dia, no poden existir carrers de primera i aquestes vies sense tràfic, tunejades de verd, seran habitades per la gent sense llar com el seu refugi nocturn i seran espai abonat de botellades i festes de matinada. No hi ha possibilitat de bona vida en un imperi de Colau, només “cutrerio”.
El projecte és descabellat perquè no es pot suprimir un terç de la superfície viària de l’Eixample sense disposar prèviament d’un nou model radicalment diferent de mobilitat basat en un transport públic molt capil·lar. I això no existeix, ni tan sols està plantejat. Per tant, la supressió de carrers només condueix al col·lapse, a la contaminació i a la pèrdua de centralitat de Barcelona en relació amb el territori.
De fet, l’urbanisme tàctic que s’ha anat aplicant ja ens ha donat un tast d’allò que ha de venir. Ara, amb les obres i la seva consolidació posterior, el tast es convertirà en un mal endèmic. Mai en tota la història de Barcelona des de l’enderrocament de les muralles, la ciutat ha viscut una amenaça tan greu. Ni tan sols en els períodes de màxima especulació, que densificaven fora de mesura la ciutat, però que mantenien intocada la trama de l’Eixample.
I si amb tot això no n’hi hagués prou, hi ha una escandalosa burla a la democràcia i a la nostra dignitat com a ciutadans. Qui s’ha omplert la boca amb el mot de “participació” es nega ara a refrendar la superilla en una consulta ciutadana. Es vol un escarni més gran del sentit democràtic i de la participació?
Però, encara és pitjor perquè la transformació es tramita sense garanties, perquè en lloc de fonamentar-se en un planejament urbanístic s’actua com si es tractés d’una simple reforma de les voreres, quan és evident la ruptura amb el model de ciutat i les seves repercussions metropolitanes.
Font: https://conversesacatalunya.cat
