1.- El municipi de Madrid té una mica més de 600 km2 i poc més de 3,2 milions d’habitants. Ambdues magnituds coincideixen gairebé exactament amb l’extensió i la població de l’àrea metropolitana de Barcelona, el seu municipi i la seva població són molt inferiors.
2.- Això implica un sistema de governança metropolitana molt diferent en el cas de l’un i l’altre. A Barcelona, la realitat metropolitana ha de ser gestionada mitjançant la cooperació entre els municipis en un sistema essencialment federatiu. Madrid va intentar unificar la seva administració metropolitana i municipal.
3.- Tanmateix, ni el municipi de Madrid ni l’AMB comprenen íntegrament els seus camps metropolitans. A Barcelona es pot identificar l’abast de la Metròpolis real amb la regió anomenada i tal com es defineix per la llei del Parlament de Catalunya 2010. No obstant això, el 2017, el Garraf I part de la regió d'Anoia es va unir a una nova regió dels Grans Penedés.
4.- A Madrid, per sobre de l'esfera municipal només hi ha la lleva que reuneix les competències de gestió del territori i les del govern autònom.
5.- Al Metropoli Barcelona, la situació és més complexa. Per sobre de l'esfera municipal hi ha la regió, l'AMB i el Consell Provincial, abans d'arribar a la generalitat com a òrgan de govern autònom.
6.- La regió, amb i diputatn són cossos de l’administració local d’eleccions indirectes i amb competències en gran mesura concurrents. La cooperació i la col·laboració entre les administracions són obligatòries, però no sempre és fàcil ni eficaç.
7.- No és fàcil entendre que en el nostre cas 3 els nivells d’administració local d’eleccions indirectes siguin necessàries i a Madrid no, ja que tant el municipi com la CAM són d’elecció directa. El resultat és que tenim massa administracions, poca transparència i falta de claredat respecte a les responsabilitats de cadascuna d’elles.
8.- Sembla més lògic simplificar les administracions intermèdies. Si hi ha un organisme de gestió metropolitana en el seu àmbit territorial, els directors regionals no són necessaris i aquest organisme podria assumir fàcilment els seus poders i també els del Consell Provincial que podrien mantenir -se actius més enllà del territori metropolità.
9.- Un model com el que proposem aprofitaria l’efectivitat derivada de la cooperació voluntària entre les administracions locals, que és a la mateixa arrel de l’esdeveniment metropolità i la major capacitat d’actuar una administració més senzilla i a prop dels habitants del territori metropolitan.
10.- També és important tenir en compte que d’aquesta manera ens acostem a les realitats metropolitanes configurades com a ciutat estatal (Alemanya, Àustria, Rússia) o com a ciutats de la regió (França, Itàlia, Portugal), un model recolzat per bona part dels experts en governança.
