1.- Tots sabem que Barcelona és una gran ciutat, però molt pocs en podem fixar amb exactitud la població o els límits. Podem parlar de Barcelona com a municipi o com a metròpolis. Totes dues són veritat. Totes dues són diferents.
2.- Com a municipi Barcelona té poc més de 100 kim2 i una mica més de 1.600.000 habitants i està governada per una corporació municipal que s'escull pel sistema d'elecció per llistes tancades i segons la regla d'Hondt.
3.- El sistema d'elecció del govern municipal no sembla despertar gaire interès entre els barcelonins ja que només ha votat a les darreres eleccions (2019) el 66%. Això permet que l'actual alcaldessa governi només amb un 20'7% dels vots i el suport del PSC que va sumar un 18'4%
4.- Així concebuda, Barcelona seria una de les 500 ciutats amb més d'1 milió d'habitants, però no tindria importància per competir amb la xarxa de macrociutats que conformen el món global. És aquesta la Barcelona real?
5.- La veritat és que a més del municipi Barcelona, n'hi ha una altra de Barcelona, la Barcelona Metropolitana amb una extensió de 600 km2 i una població de 3,2 milions d'habitants. Quan parlem de Barcelona gairebé sempre ens referim a aquesta Barcelona que, per descomptat, no nega la primera, sinó que l'engrandeix.
6.- Aquesta Barcelona Metropolitana està formada per 36 municipis i té una administració pròpia que inicialment es va anomenar Corporació Metropolitana de Barcelona fins a la seva dissolució el 1987 i que, després del seu restabliment el 2010, ha passat a anomenar-se Àrea Metropolitana de Barcelona.
7.- Molt pocs habitants d'aquesta Barcelona Metropolitana són capaços de traçar el límit territorial o assenyalar quines són les competències de l'administració metropolitana. El 1986, poc abans de la seva dissolució només el 6% de la població coneixia la CMB.
8.- La situació no ha canviat després del restabliment de l'AMB segons un estudi de la UB realitzat entre el 2013 i el 2016. L'AMB continua sent “l'administració desconeguda”.
9.- No obstant això, el mateix estudi mostra que, quan s'expliquen les funcions que desenvolupar l'AMB i els serveis que presta en matèria d'aigües, residus o transport, la valoració que li dóna el ciutadà és molt alta, assolint un 7, 4 sobre 10.
10.- Curiosament l'administració menys coneguda és, quan s'explica el que fa, la més ben valorada. Hi ha una raó per a aquesta paradoxa?
11.- Sens dubte la resposta és sí. Hi ha una doble raó. El sistema d'elecció dels seus òrgans de govern explica el desconeixement. El seu alt nivell tècnic n'explica l'alta valoració.
12.- El màxim òrgan de govern de l'AMB és el Consell Metropolitana compost actualment per un total de 80 membres, 36 dels quals són els alcaldes dels municipis que constitueixen el seu territori, i la resta són elegits indirectament per les corporacions municipals. El Consell metropolità elegit per aquesta via indirecta designa el president que, fins ara, ha estat sempre l'alcalde de Barcelona.
13.- L'elecció indirecta fa impossible que els habitants de Metròpolis Barcelona coneguin els consellers metropolitans i que pocs sàpiguen qui presideix l'AMB. Altres sistemes són, però, possibles i s'utilitzen a ciutats metropolitanes europees. També podrien posar-se en vigor entre nosaltres.
14.- Reconfigurar la nostra administració metropolitana es podria fer recuperant el Consell de Cent com a òrgan de direcció a nivell metropolità. D'aquesta manera tornaria a tenir presència un òrgan que va ser rector de Barcelona a l'època en què s'obria a la Mediterrània i començava un període de creixement econòmic i social.
15.- Mantenint els alcaldes dels 36 municipis que formen el territori de l'AMB com a membres nats del Consell de Cent quedarien per triar 64 consellers més.
Podrien triar-se per un sistema delecció directa. Un per cada 50 mil habitants i, per aconseguir més proximitat entre electors i elegits, l'elecció podria fer-se per districtes escollint el teu representant directament.
16.- Naturalment, per això haurien de determinar-se l'àrea de cada districte electoral sense necessitat de seguir els límits dels termes municipals, prenent com a base els “barris metropolitans” allà on sigui possible i agrupant municipis on això resulta imprescindible per assolir 50 mil electors .
17.- Triar directament el teu representant et permet dirigir-te a una persona concreta quan la necessitis i no a una administració anònima oa un partit polític que és, en realitat, qui designa consellers metropolitans amb el sistema actual.
18.- Aquest sistema d'elecció directa del Consell Metropolità, amb el sistema electoral que BDF proposa o amb un altre de diferent, està notablement estès a tot Europa utilitzant múltiples denominacions segons correspongui a la cultura política de cada país.
19.- Els Consells Metropolitans d'elecció directa es troben a les tres ciutats estat, “landers” a la terminologia alemanya, que són Berlín, Hamburg i Bremen, però també a Viena, ja que Àustria és així mateix una república federal.
També són entitats federals les ciutats de Moscou, Sant Petersburg i Sebastopol.
20.- No obstant això, aquests Consells d'elecció directa no són presents únicament a països amb estructura federal. Les Regions Metropolitanes estan regulades també a França (Lió i Aix-Marsella), a Itàlia (Palerm, entre d'altres) ia Portugal (Lisboa i Porto).
Són també entitats metropolitanes Londres i Liverpool segons la regulació especial anglesa i Brussel·les entre Flandes i Valònia.
